Què és?

En aquest text, voldríem donar a conèixer un poc com funciona, què és, i què volem de la nostra Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria.

El text va dirigit a totes les persones interessades en la moneda social que vulguen conèixer un poc més sobre ella. Creiem que pot ser útil tant per a les persones que s'acosten per primera vegada com per a aquelles que ja porten un temps utilitzant-la.

Tot el que ací es comenta, s'aclarix, o s'opina és fruit de l'experiència de l'equip d'administració de la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria i per tant pot diferir d'altres opinions o visió del concepte, funcionament, objectius, etc... de la moneda social.


Esperem que, com a mínim, servisca per a conèixer, per a tindre més dades, en definitiva més informació sobre la moneda social.



Què és la Xarxa Local d'Intercanvi?

La Xarxa Local d'Intercanvi està formada per un grup de persones que volem construir els fonaments i els pilars d'una nova economia popular creada des de la base, per i per als de baix, fomentant la solidaritat i les relacions entre les persones, l'ecologia, el consum racional, el decreixement.

Per a fer-ho, reprenem una activitat antiga, el bescanvi, l'intercanvi d'objectes, serveis i coneixements, tant dels productes que tu mateix fabriques o tens a casa i no utilitzes, com de les coses que saps fer i un altre necessita o els coneixements que tens i poden servir a un altre. Intentem recuperar un “sistema monetari” utilitzat des de sempre pels nostres avantpassats.

Intentem eixir de la roda consumista, generadora de residus i dels mecanismes capitalistes que ens porten al consum irracional.


Com es poden fer els intercanvis?

L'intercanvi d'objectes, serveis i coneixements es pot fer:


De manera directa, per exemple, podem canviar una bici que no utilitzem per una reparació de llanterneria a casa, sempre que les dues parts quedem d'acord en què la valoració d'ambdós coses siga semblant.

L'intercanvi directe és útil en comunitats molt reduïdes, encara que té l'inconvenient de la saturació, és a dir, no sempre la mateixa persona necessita una bici, ni una reparació de llanterneria.

O bé d'una manera indirecta... jo faig el treball de llanterneria, però com no necessite la bici, anotem el valor del treball fet, i en un altre moment podré intercanviar el valor de l'anotació per una altra cosa que necessite i que oferisca una tercera persona.

L'intercanvi indirecte permet la participació d'un nombre més gran de persones i per tant un volum major d'ofertes d'intercanvi i de demandes dels altres. Entendre aquest mecanisme d'intercanvi i el seu funcionament és molt important atès que és una de les principals característiques d'aquest nou sistema monetari.

Aquesta anotació del valor de la cosa intercanviada, és el que s'anomena “moneda social” o “moneda local” o també “moneda alternativa” o “complementària”. Però en un sentit més ampli, també l'intercanvi directe és moneda social, els mateixos productes que intercanviem són la moneda.


És vàlida la moneda social?

Sense ser experts en economia podem fer una comparativa de les característiques de la moneda oficial i la moneda social, amb la que veurem la validesa de la moneda social.

De la moneda oficial podem dir que serveix:

-Com a unitat de mesura. Podem comparar els preus d'una mateixa cosa o de coses diferents.
-Com a ferramenta per a intercanviar. Intercanviem productes pel seu valor en moneda.
-Com a reserva de valor. Podem efectuar intercanvis al llarg del temps. Si no existira la inflació, aquesta reserva de valor seria permanent i estable.

Com a unitat de mesura hauria de tindre el mateix valor que els graus o els centímetres, hauria de ser una simple ferramenta, per a mesurar, per a intercanviar, que acceptem perquè sabem que altres l'acceptaran. No entendríem que els graus o els centímetres foren cobejats, o s'haguera de pagar per ells.

Hi ha una confusió històrica entre la moneda i els diners, des del moment que va ser protegida per l'or i la plata. En francès, diners i plata és la mateixa paraula “l'argent”. d'ací que es cobege la moneda com si fóra directament or.

Des de 1971 la moneda va deixar d'estar protegida per l'or, i va començar a generar-se per mitjà del deute, els préstecs, les hipoteques. Cada vegada s'especula més amb ella, s'utilitza com una mercaderia i paguem grans quantitats per ella com a interessos quan ens la presten. El control de la moneda és dels governs i els bancs centrals.



La moneda social:

Té les mateixes tres característiques comentades anteriorment, unitat de mesura, ferramenta d'intercanvi i reserva de valor, però elimina els altres aspectes negatius. Està recolçada per la comunitat que la utilitza i es basa en la confiança entre les persones. Es genera cada vegada que es produïx un intercanvi. És abundant, com més treballem per a la comunitat, com més intercanviem, més moneda hi ha en circulació, per tant no es cobeja. No es cobren interessos pel seu ús.

Atès que tant les monedes oficials com la moneda social tenen característiques semblants i que per acord entre les persones que la utilitzen és acceptada pel col·lectiu, podem afirmar que és perfectament vàlida.

Com és la Moneda Social, format, tipus...

Els intercanvis i per tant les transaccions que es produïxen en moneda social, es poden enregistrar en diferents formats, llibretes, fulls de càlcul, aplicacions informàtiques específiques, etc. i en funció d'aquest format i del col·lectiu a què van dirigides es poden classificar en tres grans grups.

Bancs de Temps. La unitat de valoració que s'utilitza és el temps, l'hora o fracció. Es pot anotar en llibretes, fulls de càlcul o aplicacions informàtiques. En l'actualitat alguns ajuntaments els posen en marxa, orientats principalment a l'assistència de persones majors per a fer-los companyia, classes d'idiomes, aprendre a cuinar, lectura de llibres, etc. També els utilitzen altres col·lectius independents, autogestionant-se i desvinculant-se dels organismes oficials. La moneda (hores) es genera en el moment de fer el servei, una persona tindria una hora positiva i l'altra negativa en els seus comptes.

Sistemes d'Intercanvi Comunitari o sistemes que utilitzen principalment suports informàtics per a la gestió de la moneda i s'assemblen molt a les monedes oficials, quant als mecanismes de valoració, de comptabilització, etc. Per la facilitat de valorar els productes, permet incloure molta varietat d'ells. Van dirigides a comunitats d'un nombre més gran de persones, la qual cosa permet l'existència de multitud d'ofertes i demandes. La gestió és directa per part dels usuaris. La moneda es genera amb els intercanvis. En aquest tipus de moneda estaria el SOL, l'ECO i altres.

Monedes impreses en paper, com el Sol Violette al sud de França o el Chiemgauer a Baviera, Alemanya. Esta moneda, atés que és impresa, necessita el suport d'una entitat, generalment una Ong per a la seua gestió, impressió, etc... La principal característica, al contrari que els altres dos grups, és que es pot convertir en moneda oficial (euros) comprant-la i venent-la a canvi d'una xicoteta comissió. Per aquest motiu, és més fàcil implicar als comerços locals que no tenen inconvenient en acumular-la perquè la poden canviar per euros en qualsevol moment, encara que perdent un percentatge, que és utilitzat per l'organització gestora per a les despeses que origina. Com a inconvenient, si no disposes d'euros, no pots comprar-la. És molt semblant a un bo/descompte de les grans superfícies comercials. Per a incentivar el seu moviment apliquen un concepte que s'anomena “oxidació”, els bitllets caduquen i cal pagar cada un cert temps una taxa per a reactivar-los. Encara que la principal manera d'obtenir és comprant-la per euros, també es pot aconseguir com a pagament d'un treball o “venent” un objecte. No cal inscriure's com a usuària en cap registre, si l'accepte, me la poden donar com a canvi del que he pagat en un comerç i després jo puc pagar amb ella. Si els bitllets que em donen, estan a punt “d'oxidar-se”, hauré de pagar la taxa d'activació, en euros.


Quin tipus de moneda social utilitzem en la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria?

La nostra Xarxa d'Intercanvi està compresa en el segon grup de monedes socials dels anomenats abans.

Està integrada en el Sistema d'Intercanvi Comunitari (CES per les sigles en anglès) des de juliol de 2011.

El CES és una xarxa d'intercanvi internacional, amb més de 697 grups locals en juliol de 2014, basada en la comunitat de persones usuàries, que utilitza una moneda virtual per a l'anotació de les transaccions.

Facilita una aplicació que permet tant la creació de nous grups d'intercanvi, com la incorporació de persones usuàries en els dits grups i l'anotació de les transaccions, conservant un arxiu històric de les mateixes, així com la publicació d'ofertes i demandes.

Accés a la web del CES https://www.community-exchange.org/


Algunes característiques de la moneda social i del seu ús en el CES

En la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria, la ferramenta fonamental per a l'ús de la moneda social és el CES.

En el CES, a més del nom de la Xarxa, ens identifiquem amb les sigles ICDT, que seguit de quatre números formen el nom de la persona usuària, i junt amb la clau d'accés ens permet entrar en el nostre compte personal.

La principal diferència entre aquests sistemes que utilitzen moneda social i la utilització de monedes convencionals és que l'àrea d'influència es limita normalment a una àrea geogràfica o organització, per això el nom de moneda local. En els tipus de monedes complementàries mencionades dalt, la moneda no existix físicament, com en el cas de la convencional, per la qual cosa no hi ha necessitat de produir-la i aconseguir-la externament, i per tant no necessites d'ella per a començar a comerciar.

En els casos de moneda impresa com El Sol Violette o el Chiemgauer, si és necessari tindre físicament moneda per a poder intercanviar, com hem explicat anteriorment es compra amb euros.

En el CES, mai hi ha escassetat de moneda atès que no s'emet, la generen les persones en el moment de l'intercanvi dels seus productes o serveis. És per això que la moneda és gratuïta, no pot ser objecte de negoci en si mateixa, no es compra ni es ven, i no té sentit la seua acumulació.

Cada grup creat en el CES té la seua pròpia moneda però els membres d'un grup d'intercanvi poden realitzar transaccions en altres grups d'intercanvi, facilitant que les monedes CES siguen tan versàtils com les monedes convencionals. En el nostre grup la moneda s'anomena ECO.

Les monedes socials fomenten la riquesa real de les comunitats i reconstruïxen un sentit de la vàlua i de l'autoestima entre els usuaris. Per tot el món aquestes monedes han demostrat generar una sensació amplificada de revitalització en tots els sectors de les comunitats que les estan manejant.

Des de l'atenció de xiquets fins a classes de karate, acompanyament de persones, programació informàtica i jardineria, reparacions en la llar i un llarg etc. Tant serveis com béns o productes d'elaboració pròpia, tot el que el nostre treball i la nostra imaginació siga capaç de produir pot ser oferit al Grup d'intercanvi i generar riquesa. D'aquesta manera una moneda comunitària funciona com una moneda complementària de la nostra economia, creant un flux addicional de valor en una comunitat. Quan es complementa el moviment d'efectiu convencional amb una moneda local, una comunitat pot arribar a una ocupació total i protegir-se dels canvis i les fluctuacions de la disposició de moneda oficial.

Jo t'ajude, i tu ajudes a un altre i un altre m'ajuda. Els receptors de l'ajuda es convertixen, al seu torn, en proveïdors d'ajuda. El que sembres és el que collites. La moneda que guanyes ajudant a altres pots usar-la per a rebre serveis o ajuda d'un tercer o comprar béns en venda. Quan gastes moneda de la teua comunitat, algun altre la guanya. Com més actius estem, més beneficis obtenim

En una localitat l'entrada de moneda oficial és difícil, l'augment de la desocupació, etc. per contra les despeses que fem en les grans superfícies, multinacionals etc. faciliten la descapitalització de la zona atès que els beneficis d'aquestes empreses no es queden a la localitat.

Les monedes locals són unitats de barem com també la moneda oficial, com hem vist anteriorment en la comparativa dels dos tipus de moneda. Per tant, per a atorgar tot el sentit a aquestes monedes per als usuaris, el seu valor es fixa respecte del valor de les monedes oficials. Això es fa simplement per tindre un punt de referència. Encara que no estan de cap manera vinculades obligatòriament a les monedes oficials i es desviaran d'elles amb el transcurs del temps.

A més de les transaccions que es concerten per mitjà de la web del CES, celebrem mercats en els quals, quan es fa un intercanvi, anotem les dades de la persona compradora, l'import de la transacció, etc. i posteriorment es carrega l'operació en el seu compte.

Per a la celebració de mercats estem coordinats amb la Xarxa de Xarxes d'Intercanvi Valencianes, la XXIV, que en l'actualitat (juliol de 2014) consta de nou grups afins. Cada grup l'organitza a la sea localitat, i aproximadament es celebra un cada 15 dies.





Avantatges dels Sistemes d'Intercanvi en general i del CES en particular.
La moneda social.

-Proporciona una altra font d'ingressos.
-Serveix per a pal·liar el desfasament monetari que existix entre les habilitats, el talent, el què oferixen uns usuaris i les necessitats dels què demanen. La moneda oficial, normalment no pot solucionar aquesta desviació perquè el seu subministrament és limitat o no hi ha.
-Crea comunitat, fomenta les relacions entre les persones que la utilitzen.
-La moneda social és abundant i mai pot escassejar, cada vegada que fem un intercanvi l'estem generant.
-La moneda social mai pot estar en superabundància ni generar inflació.
-És democràtica: Torna "el poder respecte dels diners" a la gent.
-Eradica la usura. És gratuïta (és a dir, lliure d'interessos).
-Manté la riquesa on es crea. S'utilitza en comunitats reduïdes, locals.
-Elimina estafes, robatoris, i fraus. És virtual, tot just és una anotació de la nostra activitat d'intercanvis.
-Proporciona una xarxa de suport entre les persones.
-Elimina el problema de venedors que no reben el seu pagament, no es ven... s'intercanvia i s'anota el valor d'aquest intercanvi.
-Connecta els comptes de compradors i venedors instantàniament.
-Promou l'honestedat i la confiança entre les persones.
-Equilibra el camp de joc: tot el món comença de zero i aquells que oferixen valor real a altres són els que obtenen moneda. Els que no ofereixen res o no estan actius no obtenen cap benefici, donat que no és possible l'especulació.
-Suprimix les despeses de transport de mercaderies de llargues distàncies perquè se centra en l'àmbit local.
-Destrueix la noció que la font dels diners és l'ocupació: La font de diners és la generació de valor (la prestació d'un servei, l'intercanvi d'un bé) des d'una persona a una altra.
-Mobilitza la riquesa real d'una comunitat: El coneixement i les habilitats de la seua gent és la verdadera riquesa d'una comunitat.
-Fomenta la confiança en un mateix i l'autoestima.
-Fomenta la igualtat i la justícia social ...



Com funciona la Xarxa Local d'Intercanvi en el CES?

El CES com a ferramenta que facilita la creació dels grups d'intercanvi i l'ús de la moneda social, té unes normes de funcionament, que cal recordar que es van crear en 2002, en un altre país i en un altre context polític, econòmic i social, per tant aquestes normes de funcionament no sempre s'adapten a les necessitats dels grups d'intercanvi.

Per un altre costat permet la configuració de determinats paràmetres i per tant l'adaptació d'aquestes normes o algunes d'elles a la nostra realitat.

És molt important assenyalar que les decisions per a establir aquestes normes “adaptades” correspon a l'assemblea d'usuàries del grup d'intercanvi.

L'objectiu de la Xarxa Local d'Intercanvi és el de facilitar l'intercanvi indirecte de béns i serveis entre les persones usuàries.

Cada usuària, quan sol·licita l'alta cal que accepte les normes de funcionament de la Xarxa que també es poden consultar ací. Quan és acceptada la sol·licitud, la persona usuària rep un número i una contrasenya, amb les quals accedeix al seu compte en la pàgina web del CES.

Cada usuària cal que tinga activa almenys una oferta. En el moment de la sol·licitud es poden introduir fins a tres però posteriorment es poden afegir més.

En el CES, la valoració dels béns i serveis oferits la fa la persona usuària en ECOs. Com a referència s'utilitza l'equivalència un ECO = un euro. Amb el temps i la pràctica funciona com la resta de mercats, llei de l'oferta i demanda.

El saldo de cada usuària al donar-se d'alta és de zero ecos, amb la primera transacció que realitze varia a positiu, si ven, o negatiu si compra. La persona usuària cal que intente mantenir el seu compte el més pròxim a zero.

Quan una usuària té una necessitat, busca entre les ofertes, contacta amb la persona ofertant i realitzen la transacció.

Hi ha també una "Llista de demandes" on els participants poden anunciar els béns i serveis que requerixen. És molt convenient revisar la llista d'ofertes, abans d'anunciar una demanda.

Els comptes de les persones usuàries del grup d'intercanvi en CES, són molt pareguts a un sistema bancari a través d'internet. En definitiva és un "mercat" on la gent “compra i ven” béns, serveis i coneixements.

Els verbs “vendre” i “comprar” s'utilitzen com a sinònim del procés de la transacció. El que sol·licita un servei està “comprant” i el que l'oferta està “venent”, en realitat el que es produeix és un bescanvi indirecte, amb la corresponent anotació comptable del seu valor.

Els participants poden veure els seus saldos i obtenir un extracte de compte. També poden accedir als extractes de les altres persones usuàries de qualsevol grup d'intercanvi, a les estadístiques de l'activitat general del grup, etc. tot això per garantir la transparència del sistema.

La pàgina web proporciona tota la informació necessària per contactar amb altres participants.

És molt fàcil moure's pel compte d'usuària en la web del CES. Si ho necessites, en el blog de la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria hi ha manuals d'ús per a facilitar el coneixement de la web.


Utilització d'euros en els grups d'intercanvi dins del CES.

Aquest tema genera multituds d'opinions, de vegades ben fonamentades però en altres casos evidencien un desconeixement de la moneda social, però en tot cas són respectables.

Analitzarem les diferents formes de “connexió” dels euros amb la moneda social en els grups d'intercanvi amb exemples i comentaris que poden aclarir-los.

A). Com a despeses de material:

Es fa una reparació de llanterneria, en la que es necessita comprar un determinat material que bé el llanterner o bé la persona que rep el servei, han pagat en euros. Evidentment aquesta despesa, si ho fa el llanterner, s'ha de recuperar i va a càrrec de qui rep el servei.

Es fa un servei de transport, el temps que utilitza el conductor es paga en ecos, però les despeses de combustible poden demanar-se en euros.

En aquests casos i altres semblants, la utilització d'euros correspon a despeses de materials necessàries per a la prestació del servei, que lògicament han de ser a càrrec de la persona que li rep.

B). Com un percentatge de la valoració del que oferim:

L'Assemblea d'un grup decidix que un percentatge de la valoració de les ofertes pot ser en euros, per exemple el 50%. Bé... ho ha decidit l'Assemblea i és respectable, però considerem que per a la presa d'aquesta decisió, s'haurien de considerar diversos aspectes.
b.1) Pot cobrar de la mateixa manera una persona que elabora un producte que requerix una inversió en euros, com a pa, cervesa, verdures de l'hort o qualsevol altre article, fruit d'un projecte productiu, i una altra que oferix objectes de segona mà, com a roba, llibres, electrodomèstics que possiblement fora de la xarxa d'intercanvi regalaria??

Pot cobrar un llanterner legalitzat, autònom que té les seues despeses de seguretat social, etc. de la mateixa manera que un aficionat??

b.2) La utilització exclusiva de moneda social, facilita la localització d'aquesta nova forma d'economia que volem fer. Si acceptem transaccions amb un percentatge en euros, aquesta part de la transacció, es quedarà en la localitat?? O anirà destinada al pagament de productes externs??

Si la part en euros es queda en la localitat i la utilitzem per a fer altres transaccions en el grup, no té sentit permetre el tipus de cobrament mixt, i si serveix per a pagar despeses exteriors, no estem fent moneda local, ni social.

Per un altre costat dificultem l'ús del grup d'intercanvi a les persones que no tenen ingressos en euros.

No podem crear expectatives d'utilitzar els grups d'intercanvi com una possible via d'ingressos en euros donat que no és l'objectiu de la moneda social.

Si el que volem és potenciar el nostre projecte productiu o la nostra prestació de serveis, considerem que cal fer el contrari, oferir-lo a tota la societat, fora del grup d'intercanvi, però amb la possibilitat de pagar un percentatge en ecos.

L'experiència dels grups d'intercanvi on es permet un percentatge en euros, és que no es produeixen especialment més intercanvis d'aquest tipus, sinó més prompte al contrari.

C). Com a mesura d'integració al sistema de moneda social a persones que no formen part d'ell o amb dificultats per a la realització de transaccions.

Amb l'argument de facilitar l'ús de la moneda social, en els mercats per exemple, a les persones que no són usuàries de cap grup d'intercanvi, es crea una “taula de canvi” en què es fa la conversió d'euros a ecos, és a dir, una persona entrega 20 euros i li permeten utilitzar uns “vals” en ecos pel valor canviat, que després carreguen a un compte determinat, generalment la compte d'administració.

També s'ha donat el cas que a una persona ja inscrita en un grup d'intercanvi que ha manifestat dificultat d'obtenir ecos, se li han oferit a canvi d'euros.

Aquestes pràctiques es contradiuen amb una de les premisses més “revolucionàries” del concepte de moneda social al CES. La moneda social es genera en el moment del mateix intercanvi, està protegida pel nostre treball i no es pot aconseguir d'una altra manera.

Quan descrivim els tres grans grups de moneda social existents, veiem un tipus de moneda social, la impresa en paper, que funciona precisament així, la forma de generar-la és per mitjà de l'intercanvi per euros. De la mateixa manera que no se'ns ocorre mesclar els bancs de temps amb la moneda social del segon grup descrit, (la que s'usa en el CES), tampoc hauríem de mesclar-la amb les monedes que s'imprimixen i es generen per mitjà d'euros, entre altres coses perquè són molt diferents quant als seus objectius, el seu funcionament i al perfil d'usuari a què van dirigides, a més d'excloure en el seu ús a les persones sense ingressos en euros.

A més l'intercanvi d'euros per ecos en els grups del CES genera dubtes:

On pararan aquests euros?

El compte en què es carreguen està en positiu? o es carreguen a un compte amb saldo negatiu, augmentant-lo, potser amb dificultat de tornar al saldo zero o positiu? Generalment el compte d'Administració del grup d'intercanvi.

Si la persona que paga amb ecos adquirits amb euros, compra quelcom en una taula en el mercat, per què no pot pagar directament en euros en la taula?. Per a adquirir un producte s'està realitzant una doble transacció, el canvi d'euros per ecos que no es registra o en tot cas es registra fora del CES, i la transacció real que es registra en el CES.

Realment estem integrant en el sistema de moneda social a una persona que li hem demanat euros per a participar? Quina imatge de la moneda social es queda la persona que fa això?. Li volem fer creure que no està utilitzant euros en un mercat de moneda social?

Amb aquestes pràctiques (a parer nostre) no estem fent moneda social, volem que s'assemble al tipus de moneda social impresa comentat al principi, però sense l'opció de reconversió de nou a euros per part de les taules que han venut.

Com a manera d'integració al sistema de la gent que li desconeix, no pareix massa didàctic.

Al llarg del temps que estem funcionant, hem donat altes directes en els mercats, hem donat la possibilitat de comprar amb la promesa que després sol·licitaran l'alta, algun grup està posant en marxa una nova fórmula que consistix a regalar una transacció per persona interessada d'un màxim de tres ecos amb càrrec al compte d'administració.

El cas és que cap d'aquests sistemes de “publicitat” de la moneda social ha funcionat bé del tot. Hem aconseguit usuàries que no han tornat a aparèixer mai pels mercats, o que no han entrat ni una sola vegada al seu compte, etc.

Des del nostre punt de vista, la pràctica i l'experiència d'aquest temps de funcionament, el que ha funcionat bé com a mitjà de difusió de la moneda social ha sigut l'ús clar, net, i transparent, que a més de ser, pareix fiable i confiable, la gent ho capta i quan està convençuda s'integra. Usuàries que entenen això i lo participen molt activament hi ha moltes.


Preguntes i Respostes

A continuació oferim algunes de les preguntes que amb més freqüència es plantegen respecte del Sistema d'Intercanvi (CES). Si no trobes les respostes als teus dubtes ací, escriviu-nos a la Comissió d'ajuda de la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria   icdt.ayuda@riseup.net

Què implica unir-me a la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria?

La Xarxa és un nou sistema monetari. Et registres per a utilitzar el CES com una nova manera de comerciar, intercanviant béns, serveis i coneixements, sense usar la moneda oficial. Una nova manera de relacionar-te amb la resta de persones. Sentiràs que eres part d'una comunitat pel que experimentaràs un esperit diferent entre els usuaris. Els grups d'Intercanvi al CES es caracteritzen per la seua obertura, amabilitat, honestedat i creació de confiança, cosa que diferix del que està acostumat a viure amb el sistema monetari oficial. Per a aconseguir això cal ser una persona activa, consultar ofertes i demandes, participar en els mercats, en les assemblees.



Costa quelcom unir-se al CES?

Hi ha molts grups d'intercanvi al CES i la seua organització és independent dels altres. Alguns tenen una taxa de subscripció anual en la mateixa moneda social, altres inclús en moneda oficial. En la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria es va decidir que els treballs dels equips d'administració eren voluntaris i gratuïts. No hi ha despeses de cap tipus i per tant no hi ha cost per part de les persones usuàries, excepte una taxa de l'1% que es cobra en moneda social a cada una de les parts en el moment de la transacció i que cada trimestre liquida l'administrador principal de la Web del CES per a les despeses de manteniment dels servidors informàtics.

Puc començar a comerciar sense moneda en el meu compte?

En el moment de l'alta com a usuària del grup d'intercanvi, el saldo del compte és zero però ja pots començar a fer intercanvis sense cap problema. Si fas una “compra” et carregaran l'import i per tant el teu saldo serà negatiu però a diferència de la moneda convencional no has de pagar interessos per ell i no porta associat cap estigma (llevat que es dilate en el temps i no es recupere mai). Aquest “deute” simplement comporta el compromís de participar en el grup per a intentar tornar el teu saldo a zero. Si fas una “venda”, càrregues l'import a un altre i el teu saldo serà positiu, això també implica un compromís... el de fer ús del que oferixen la resta de persones usuàries.

Hi ha límit en el saldo negatiu que puc tindre?

Cada grup d'intercanvi del CES pot establir el seu límit tant del saldo negatiu com del positiu, en el primer cas per a evitar abusos i el segon perquè no té sentit acumular saldo i no revertir-ho a la comunitat. En el nostre cas es va decidir eliminar el límit del saldo positiu, i establir un límit negatiu de 100 ecos per a les noves persones usuàries que s'àmplia a 300 si es complixen unes determinades condicions. Si se superen aquests límits negatius, el compte queda bloquejat i la persona usuària només podria vendre.

Què passa si algú se'n aprofita del sistema i abandona la comunitat sense entregar res a canvi?

Això pot passar però de la mateixa manera algú que ha donat més del que ha obtingut pot també abandonar la comunitat. Si algú se'n aprofita del sistema, és la comunitat qui assumix la càrrega, no cap membre en particular.

Què passa si algú no em paga per un treball que li he fet?

El venedor o qui fa el treball, és qui fa el càrrec en el compte de la persona qui rep el servei o el bé adquirit, per tant sempre es cobra. No obstant això, abans de fer un servei podem veure el compte de la persona sol·licitant, per si estiguera bloquejada per excedir el límit negatiu.

Què passa si el meu servei es fa popular però jo no trobara cap cosa que m'interesse? De què em servix tindre un crèdit enorme si no ho puc gastar?

Com més gent s'unisca a la comunitat més probable serà que algú tinga quelcom que jo necessite. Anime a altres a unir-se. L'objectiu de cada usuari ha de ser el de mantenir el seu saldo a zero, és a dir si en tinc deutes, intentaré treballar per a la comunitat i si acumule crèdit, cal demanar serveis a la comunitat.

És possible comerciar entre les diferents xarxes d'intercanvi?

Sí! Totes les xarxes CES d'intercanvi estan connectades i l'intercanvi entre elles és possible. Les monedes al CES són tan versàtils com les monedes nacionals. Això implica que pots operar amb qualsevol participant en l'àmbit nacional o internacional, i les teues ofertes són accessibles a tot el món. La moneda guanyada en una zona pot ser gastada en una altra.

A més la Xarxa Local d'Intercanvi del Camp de Túria s'ha coordinat dins de la Xarxa de Xarxes d'Intercanvi Valencianes, la XXIV, amb altres grups afins, cosa que ha augmentat el nombre d'ofertes i demandes, a facilitat la relació entre les usuàries dels diferents grups, i possibilitat la celebració de Mercats d'Intercanvi conjunts.




Més informació:

Hi ha infinitat d'iniciatives locals per a posar en marxa projectes de moneda local, igual que moltíssima informació fàcil de localitzar en internet.

Des d'ací recomanem:

Un llibre i un documental, dels quals posem els enllaços per a la seua descàrrega i visualització.




També pots visitar el nostre blog

Comptador de visites al bloc: